Centenars d'esglaons plens d'aigua o de terra. Diuen que hi fan créixer arrós. N'hi ha pertot: als racons abans de pujar al poblet, per sobre del poble, a l'altra vessant de la muntanya i aprofitant el racó abans de la pallissa.
En algunes hi ha gent remenant, fent anar un motocultor o un càvec; tenen els peus dins l'aigua.
Plovia quan hi hem anat, després d'hores de minibús i pujant a corre cuita de pressa, de pressa un camí de pujada entre venedors de records ètnics i menjars i tès i pedres i banyes de brúfal polides i tallades. Ens hi haguéssim quedat més estona,a dalt, per mirar les terrasses, per gaudir-ne, però la guia ens havia dit que només teníem una hora i mitja.
Ara ja hem vist que el riu Ping''anan abans de de ser riu rega l'esquena del drac immens que guarda les terres del nord de Guanxi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada