Lijiang, pròpiament dita, és a uns 4 o 5 quilòmetres del nostre hostel. S'hi va en uns microbusos que paren on veuen gent (a nosaltres, davant de la porta del hostel) i et deixen més o menys on vulguis del seu recorregut.
Lijiang també és enorme,envoltada de muntanyes, plena dels vestits estrafalaris dels naxi, d'avingudes immenses,d'hotels, de bancs, de carrerons polsosos, de gent que compra amb uns cabassos preciosos fets de canya que es pengen com motxilles i de gent que ven: paradetes de gossos, de mòbils, de roba,de dents,de verdures fresques, de cireretes d'arboç, de lixis, de patates (molt apreciades aquí i molt bones)i d'empanadilles de col, d'espinacs, de mil verdures desconegudes...
Dintre d'aquesta ciutat, hi ha "la ciutat antiga": un entramat de carrersi carrerons uns plens de botiguetes a tocar tocar i d'altres ben buits, que semble que no pertanyin al mateix conjunt. No queda més remei que deixar-s'hi perdre.Després de dinar, visitem la mansió de la família Mu.
Ens recorda la Ciutat Prohibida en petit. No és tan espectacular, però té uns jardins preciosos que la fan encara més bonica. Els jardins s'enfilen per la muntanya i des dels més alts es veuen totes les teulades negres de la laberíntica ciutat.
Tornem a casa. Lashi Lake és un dels poblets petitons que hi ha al costat del llac. La gent d'aquí es dediquen a pescar i a criar cavalls, molts cavalls que milers d'autocars de turistes xinesos venen a buscar per fer passejades al voltant del llac. Gairebé bonic.
Les muntanyes no estan pelades, sinó que són plenes d'arbres i flors (neret de diversos colors, arbres florits...). Es fa ben estrany acabar de pujar mitjançant escales el tram de muntanya fins els gairebé 4000 metres en mig d'aquesta vegetació gairebé frondosa. A dalt hi ha oracions budistes que belluguen al vent; a sota, caminets que voregen les muntanyes.
No ens hem entès en les mesures i m'ha deixat una mica més pelat del compte, és veritat; no hem pogut xerrar de les coses del món, però eren més guapes que tu, Martí.
