Hem arribat a Guilin en tren (llitera dura, que no sé perquè li diuen així, si és ben tova): dotze hores des de Senzheng.
Som al costat del llac Rong i el primer que ens ha impressionat de la ciutat són les famoses muntanyes càrstíques i la gran quantitat d'aigua que es veu per tot arreu. Sortim a passejar i descobrim dues pagodes enmig del llac Shan: la del Sol, de coure i la de la LLuna, més discreta al seu costat: ja se sap: el ying i el yang, l'harmonia, la complementariertat.. però aquí no hi ha discriminació positiva que valgui: la de la Lluna és sensiblement més petita.
El recorregut és ple de persones que passegen, que fan exercici o bé molts grups de dones que
ballen al so de músiques diverses: Hi ha molts turistes, bàsicament turistes xinesos: per a ells Guilin és el paradís dels pintors i els poetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada