Dali és, majoritàriament, la terra dels bai, també dels yi i dels turistes; té un clima subtropical temperat, la qual cosa vol dir gairebè eterna primavera. Es troba en una plana fèrtil entre la serralada del Cangshan a l'oest i els 40 quilòmetres del llac Orella, Er hai, a l'est. Al sud del llac, hi ha la nova Dali (Xiuagan). Nosaltres estem a Dali Old Town, enmarcada per les quatre portes de les antigues muralles i separada de la nova Dali per uns 15 quilòmetres de carretera i 2 yuans en autobús.
De bon matí hem pujat en un telefèric impressionant, el més llarg del món i cinquè en altura. Puja de 2000 m. d'altura (Dali) a 3.900 en dos trams de cinc quilòmetres, uns 20 minuts de pujades i baixades amb el llac i la ciutat que apareixen i desapareixen segons avança la màquina.
Les muntanyes no estan pelades, sinó que són plenes d'arbres i flors (neret de diversos colors, arbres florits...). Es fa ben estrany acabar de pujar mitjançant escales el tram de muntanya fins els gairebé 4000 metres en mig d'aquesta vegetació gairebé frondosa. A dalt hi ha oracions budistes que belluguen al vent; a sota, caminets que voregen les muntanyes.
L'endemà agafem un vaixell enorme ple de turistes xinesos i d'ètnics disfressats i passegem unes tres horetes per "l'Orella". L'agafem a meitat de trajecte.
Hi ha molta gent que hi porta tot el dia, perquè el vaixell va fent escales d'uns 40 minuts als poblets del voltant del llac; es a dir, baixar i pujar a corre-cuita, i nosaltres amb una escala a "l'illa de l'amor" ja en tenim ben bé prou (Port Aventura).
Tornem de l'embarcador a la ciutat passejant, uns 5 quilòmetres. Passem per una barriada allunyada de la vida turística, per camps de verdures i arròs on hi ha gent treballant, els nens surten d'escola i nosaltres, que ja estem ben habituats als horaris xinesos, parem a sopar abans d'arribar a l'hostel.
