EL CADA DIA XINÈS, A DALI

Dali, a l'altiplà de Yunnan, a 2.200m sobre el mar, és la nostra darrera etapa abans de tornar cap a Beijing. Atrevits com som, ens hem permès creure'ns que ja ens sabíem bellugar per Xina i hem buscat el hostel  a través d'una agència xinesa.

Hem anat a parar a una casa preciosa on no parlen ni un borrall d'anglès ( tant com nosaltres de xinès). Això sí, cada dia hem participat de la cerimònia del tè- una cosa molt seriosa aquí- amb la gent de la casa i la resta d'hostes que, quasi sempre, tampoc parlaven anglès.

També ens hem deixat perdre pels carrers, hem menjat al carrer sense pressa, comprat unes camises, vist els venedors, entrat a les cases i en una trobada de responsables de minories ètniques - veritablement, nosaltres tambè ens en sentim-ens han convidat a sopar.

EL MONESTIR TIBETÀ MÉS GRAN DE XINA

És a Sangri-là (Garden Sumsetling Gompa) i diu la guia que hi ha més de 600 monjos.








Nosaltres ens hem escapat del circuit normal ( només una mica micona) i hem entrat a l'escola de monjos, presidida no per un déu crucificat, sinó per un Buda rient.

Allà, uns quants nens recitaven (i potser  aprenien) mantres antiquíssims. Ells i els seus mestres ens han preguntat d'on som i no hem cantat i rigut tot l'himne del Barça en aquell lloc sagrat, perquè només en sabem la primera estrofa...
Les fotos que us posem està rigurosament prohibit fer-les.

I, pels nostàlgics, us posem aquí  un enllaç a la cançó del Sabina on parla de Sangri-là

LIJIANG OLD TOWN

Lijiang, pròpiament dita, és a uns 4 o 5 quilòmetres del nostre hostel. S'hi va en uns microbusos que paren on veuen gent (a nosaltres, davant de la porta del hostel) i et deixen més o menys on vulguis del seu recorregut.





Lijiang també és enorme,envoltada de muntanyes, plena dels vestits estrafalaris dels naxi, d'avingudes immenses,d'hotels, de bancs, de carrerons polsosos, de gent que compra amb uns cabassos preciosos fets de canya que es pengen com motxilles i de gent que ven: paradetes de gossos, de mòbils, de roba,de dents,de verdures fresques, de cireretes d'arboç, de lixis, de patates (molt apreciades aquí i molt bones)i d'empanadilles de col, d'espinacs, de mil verdures desconegudes...

Dintre d'aquesta ciutat, hi ha "la ciutat antiga": un entramat de carrersi carrerons uns plens de botiguetes a tocar tocar i d'altres ben buits, que semble que no pertanyin al mateix conjunt. No queda més remei que deixar-s'hi perdre.Després de dinar, visitem la mansió de la família Mu.

Ens recorda la Ciutat Prohibida en petit. No és tan espectacular, però té uns jardins preciosos que la fan encara més bonica. Els jardins s'enfilen per la muntanya i des dels més alts es veuen totes les teulades negres de la laberíntica ciutat.

Tornem a casa. Lashi Lake és un dels poblets petitons que hi ha al costat del llac. La gent d'aquí es dediquen a pescar i a criar cavalls, molts cavalls que milers d'autocars de turistes xinesos venen a buscar per fer passejades al voltant del llac. Gairebé bonic.

MARTÍ, T'HE(M) FET EL SALT!

Per rentar-te el cap, aquí t'estiren en un butacot de nassos. T'ensabonen i fan massatges a consciència. i- no us ho perdeu- quan t'han acabat de pelar...et tornen a ensabonar i massatjar al butacot de nassos, encara que tu insisteixis una vegada i una altra que ja t'havies rentat el cap a casa.





No ens hem entès en les mesures i m'ha deixat una mica més pelat del compte, és veritat; no hem pogut xerrar de les coses del món, però eren més guapes que tu, Martí.

Iolanda, Vero, ens sap greu, però avui  he(m) fet el salt al vostre boss!

Les gorges del salt del tigre.

Un tigre acorralat per un caçador va poder saltar el riu Yangzé perquè la gorja era estreta, això diu la llegenda i per això rep aquest nom. Les gorges del salt del tigre han estat declarades patrimoni de la humanitat l'any 2003. Entre muntanyes de 4.000  i 5.000 metres, un riu jove s'enfonsa, revolta i crida.
















Vam tenir la sort d'anar-hi amb uns bascos, en Gorka i la Zoraima (encara que ells van fer el recorregut sencer i nosaltres, mig), i va ser dur: feia calor i molta pujada el primer dia, que vam caminar fins la half way i dormir allà. I el segon dia que vam baixar fins a prop del riu...

La veritat, si haguéssim sabut quines escales de ferro i amb quin pendent hauríem de pujar.. potser no hauríem baixat!

Ara n'estem ben contents i fins i tot..ens sentim una mica tigres!

Un dia a Kunming

Arribem a Kunming a les 10 en llitera tova després de 19 hores de tren (no us enganyeu, no s'hi dorm ni millor ni pitjor que a la llitera dura) i el primer que ens sorpren és que la capital de Yunnan, província del sud d'influència tibetana, és una ciutat enooorme (res a veure amb les dades d'habitants de la Lonely més actualitzada), moderna, endreçada... i amb un cel net i blau de primavera que ens compensa de les hores de viatge.

Només baixar de l'autobús, entrem en una escola confuciana: jardins, gen que seu en taules a l'ombra, que passeja... Això promet!

Després de dinar... donde va la gente, anem al Parc del Llac Maragda, antic subministre de l'aigua de la ciutat i un lloc ideal per "descansar": un vent suau movent mars de nenúfars, uns florits i d'altres no (no és conya!!!).

I després anem aYuantong, temple budista en actiu, molt cuidat, on sentim un grup de monges resant.





Va ser només un dia, perquè després de sopar vam agafar un altre tren cap a Lijiang, però... això és una altra història.

Adéu riu Li, adéu Xingping!

El temps i les coses que fem van molt més de pressa que les que escrivim, sí.









Hem estat bé a Xingping. Ja ens belluguem, moltes vegades, en busos normals sense por d'anar a parar a l'altra punta de la ciutat, i , encara que necessitem sempre ajuda, confiem que ja la trobarem pel camí. A Xingping hem fet dues excursions: una, a la Laozhai Hill i l'altra, a Yucun, un poble de pescadors que hi ha a prop, i hem tornat en un bamboo boat.


Atenció, lectors... vam anar al poble que en Clinton, dona & filla van visitar també, abans d'allò d'allonsins de si era sexe o no allò de la becària. Ens costa imaginar què els van ensenyar. Teoria 1: les gallines, teoria 2: el galliner, teoria 3: vés a saber... però ens fa senvir  mooooooolt importants: també ho vam veure tot.







Encara que no ens escapem dels circuits turístics, sí que passegem sense aglomeracions ( sols) i sense pressa i això ens dóna ( potser) una altra manera de veure aquesta Xina que ja estimem.

8 Ha d'escenari

El director de cinema Zhang Yimou i el coreògraf Zhang Jigang van crear la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Beijing de l'any 2008. 

Des de la seva primera película, Sorgo rojo (1995), ha plogut molt (sobretot a Yangshuo, si ens hem de refiar del que hem vist); el seu cinema ha anat canviant com les serps canvien de pell, però la seva sensibilitat i el paper predominant de les dones en la seva obra continua sent evident, fins i tot en aquesta "obra menor".

Vam arribar a Xingping amb la idea d'anar a veure el "Lighs show". Quan ja semblava que seria impossible, per les pluges dels dies anteriors: sí!!!





En mig d'un llac envoltat de muntanyes càrstiques lleument il.luminades, actuen més de 200 persones en l'adaptació que ha fet Zhang Yimou de la cerimònia beijingesa. Un homenatge a la vida d'aquesta regió, a la seva gent i a les seves dones: sensible, original, provocador, al.lucinant!!!
Enmig de milers de "xinos", nosaltres hi érem

Podeu veure'n un vídeo excel·lent clicant aquí

Les muntanyes dels dibus

Ja ho havíem vist als dibus del Vegeta, a Bola de Drac: hi ha unes munyanyes sortides de la terra no se sap com, que son rodones i plenes de plantes...tan diferents de les nostres que als dibuxos animats  semblaven inventades.

I, embolicant.se entre elles,corrent als seus peus, rius immensos que no paren de portar aigua, aigua i més  aigua (l'aigua, aquí, encara va pels rius i no pels tubs, com a casa nostra).






Unes barques senzilles, antigament fetes de bambú, ara de tubs de plàstic i amb un motoret fora borda,  on caben màxim quatre persones, us passegen per pocs yuans pel riu Li, entre muntanyes semiesfèriques i altres turistes xinesos. I us fan una foto.. exactament al mateix lloc que retrata la moneda de 20 Y.

LES TERRASSES DÀRRÒS

Centenars d'esglaons plens d'aigua o de terra. Diuen que hi fan créixer arrós. N'hi ha pertot: als racons abans de pujar al poblet, per sobre del poble, a l'altra vessant de la muntanya i aprofitant el racó abans de la pallissa.







En algunes hi ha gent remenant, fent anar un motocultor o un càvec; tenen els peus dins l'aigua.









Plovia quan hi hem anat, després d'hores de minibús i pujant a corre cuita de pressa, de pressa un camí de pujada entre venedors de records ètnics i menjars i tès i pedres i banyes de brúfal polides i tallades. Ens hi haguéssim quedat més estona,a dalt,  per mirar les terrasses, per gaudir-ne, però la guia ens havia dit que només teníem una hora i mitja.



Ara ja hem vist que el riu Ping''anan abans de de ser riu rega l'esquena del drac immens que guarda les terres del nord de Guanxi

El sol i la lluna de Guilín

Hem arribat a Guilin en tren (llitera dura, que no sé perquè li diuen així, si és ben tova): dotze hores des de Senzheng. 

Som al costat del llac Rong i el primer que ens ha impressionat de la ciutat són les famoses muntanyes càrstíques i la gran quantitat d'aigua que es veu per tot arreu. Sortim a passejar i descobrim dues pagodes enmig del llac Shan: la del Sol, de coure i la de la LLuna, més discreta al seu costat: ja se sap: el ying i el yang, l'harmonia, la complementariertat.. però aquí no hi ha discriminació positiva que valgui: la de la Lluna és sensiblement més petita.

El recorregut és ple de persones que passegen, que fan exercici o bé molts grups de dones que
ballen al so de músiques diverses: Hi ha molts turistes, bàsicament turistes xinesos: per a ells Guilin és el paradís dels pintors i els poetes.

L'STAR FERRY

Fundat el 1888, consisteix en una flota de dotze vaixells de passatgers ( cadascun té el nom d'una estrella) que passegen pel Victoria Harbour entre Hong Kong i Kowloon. Els vaixells es conserven pràcticament igual que quan van començar a circular i un dels molls, també.

 

Un plaer passejar-hi!!

LA SYMPHONY OF LIGHTS

Un bon turista a Hong Kong ha de fer algunes coses.

Una.veure des del passeig Tsim Sha Tsui, a Kowloon , al vespre, la symphony of lights, espectacle de llums als gratacels de la badia de la illa de Hong Kong. També hi hem anat, sí.

Era ple a vessar de gent de tot tipus edat, país i condició. tots hi hem anat, com mana el protocol.



La symphony no l'hem gravat. Si la voleu veure, cliqueu aquí, així us en fareu una idea (tots els que hi han anat l'han gravat). Ens ha interessat més veure la gent: què feia, com es feia fotos, on, quins posadets feia per les fotos...

I nosaltres, de camí, també ens n'hem fet, no us penseu:

EL TIEMPO ES ORO (Y EL ESPACIO TAMBIÉN): DIXIT!!!

Arribar a Hong-Kong el primer de maig va ser una aventura. Molts, molts xinesos havien tingut la mateixa idea que nosaltres, i segurament molt abans que nosaltres.

Vam arribar d'hora a l'estació i vam comprovar que era l'estació correcta i que sortia el nostre tren en el plafó corresponent. Sí, sí, però... era estrany, perquè de sobte desapareixien dos trens del plafó o bé n'apareixia un a la porta d'embarcament que no hi constava. I tot això amb molts, molts xinesos esperant, fent cua, aglomerant-se a la porta de sortida... Vam tenir sort d'un "àngel". L'Ariadna, a Beijing, ens va dir que en trobaríem molts  en el nostre viatge i, efectivament, existeixen!!!

Vam compartir espai al tren amb els milers de xinesos que començaven els 4 dies de pont del primer de maig viatjant, com nosaltres.

Va ser fàcil trobar l'allotjament que havíem contractat a Hong-Kong. "You are lucky" ens va dir la noia que ens va agafar els passapots, i era cert: 6 metres quadrats en una 8ª planta al centre , però hi ha de tot, o sinò jutgeu vosaltres mateixos: finestra, llit de matrimoni, cadira,TV de 24", mirall, bullidor d'aigua, tassetes, aire condicionat, lavabo, dutxa, assecador, wàter... dues persones, dues motxil·les i dues maletes.





Nomes posar els peus a Hong-Kong, ja vam veure que estava preparada per encabir tots aquells xinesos que havien viatjat amb nosaltres i els que faci falta!!!