És la magnificència perduda: no en queda res del que era ni del que Bertolucci va retratar. Fins i tot la restauració és gradual: cada cop menys blau i més pols.
Vàrem fer una visita cinèfila: buscàvem el pati on el petit emperador passa revista a les seves tropes, el tron darrere el qual tenia amagada la caixeta amb el grill i la pista de tennis... de El petit Emperador i les sedes, el pati on hi ha la mortandat de soldats, la sala on es barallen a mort pare i fill pel poder, la taula alçada on la Gong Li segueix emmetzinat-se fatalment de La maledicció de la Flor Daurada.
I vam acabar sortint no en una peli, però sí en moltes fotos ( amb nen, amb nena, amb iaia somrient, amb senyora i nena...) i, és que, vès per on, els fem gràcia: també és paradoxal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada